Domingo de ruta en bici... Nos cansamos y pillamos un camión... (Mario y Laura, compis de aventura). Per cert, Ari, el Mario es interpret de llengua de signes, està fent de voluntari. Així que si un dia et dona la venada, envia el teu currículum i cap a la India!!!
Días de relax, consumismo frenético.... Comida occidental, creps de chocolaaaaate... Viva los deseos mundanos!!! Fue tanta la abundancia que al volver nos tomamos un día de ayuno...
El dissabte ens va passar a fer una visitilla per recordar... "Aquí soc jo el que mano!!!" Té 88 anyets, la gent ja comença a passar d'ell... Seguieix sent la imatge, pero quasi totes les ultimes decisions les té la seva dona... Va ser una especie de "visita-bronca" que no venia al cas, pero ens venia a dir que no volia construcció de pobres, vol coses extenses, espaioses, on els nens puguin córrer i alçades gegants... "Heu d'oblidar tot el que heu après a Espanya, desaprendre!! Aquí hi ha terreny suficient (i pasta suficient!)"...